Anatòmic

Com anem comentant, la fecundació es produeix per la unió de dues cèl·lules haploides, l’òvul i l’espermatozou. La ovulació es produeix aproximadament a la meitat del cicle reproductor de la dona, quan es donen uns pics de les hormones FSH i, especialment, de la LH. L’augment d’aquestes hormones provoquen la ruptura del fol·licle madur, observat com una protuberància de l’ovari (estigma), que eclosiona i produeix la ovulació. L’òvul passa per l’orifici abdominal de la trompa uterina a l’infundíbul uterí gràcies a les franges distals. Aquest òvul serà fèrtil durant unes 24 hores aproximadament.

Els nivells alts de progesterona i mantinguts d’estrògens just després de la ovulació marquen la fase secretora de l’endometri, caracteritzada per un augment de les secrecions i de la proliferació de la xarxa vascular. Gràcies a aquests esdeveniments, l’endometri es prepara per a la implantació, aproximadament una setmana després de la fecundació. Si no es produeix la fecundació, arriba la menstruació amb la eliminació de la capa funcional de l’endometri.

Per la seva part, els espermatozous ejaculats al coll uterí o al fons de sac vaginal han de dirigir-se cap a l’infundíbul de l’ovari que ha ovulat, on es troba l’òvul. Diverses substàncies, com les prostaglandines, augmenten la motilitat uterina i, al mateix temps, es produeix una disminució del moc cervical. Els espermatozous poden ser viables fins 48 hores després de la ejaculació.

Dels aproximadament 400 milions que s’ejaculen, només uns 200 arriben a l’òvul. Pel camí, a uns 2-3 mm per minut, pateixen uns canvis fonamentals per poder fecundar, és el procés anomenat capacitació. El contacte de la membrana de l’acrosoma (cap de l’espermatozou) amb les parets i l’entorn de la vagina i úter, produeixen una sèrie de canvis a les glicoproteïnes i a la mobilitat que permetran, posteriorment, la unió a la zona pel·lúcida i la reacció de l’acrosoma.

Un cop que l’espermatozou ha arribat fins l’òvul, situat a la zona de l’infundíbul de la trompa, ha de penetrar la corona radiada. El cap de l’espermatozou capacitat s’unirà de manera específica a una proteïna de la zona pel·lúcida (ZP3). En aquest moment, es produirà la reacció de l’acrosoma, amb l’alliberament d’enzims lítics que degradaran la zona pel·lúcida d’aquella part i permetran el pas de l’espermatozou a l’interior de l’òvul a través de la seva membrana plasmàtica. Aquest procés només permet el pas d’un espermatozou, donat que es produeixen canvis estructurals que induren la zona pel·lúcida un cop ha entrat l’espermatozou. Amb aquest mecanisme s’evita la polispèrmia.

L’òvul, que es manté a la segona metafase meiòtica, es desprèn del segon cos polar. En aquest moment, la part cel·lular amb nucli que presenta l’òvul es troba amb un altre nucli representat per l’espermatozou. Ambdós són cèl·lules haploides, per part materna amb 23X i per part paterna amb un espermatozou 23X o 23Y. En el cas de donar-se una unió de cromosomes sexuals XX, el sexe cromosòmic serà femení i si es dona XY serà masculí. Aquests pronuclis hauran d’unir-se per formar un nucli i cèl·lula diploide, el denominat zigot, a partir del qual es formaran la resta de cèl·lules del nou organisme.