El teixit connectiu
El teixit connectiu (o conjuntiu) està format per una àmplia família de cèl·lules que van des de les que formen el teixit fibrós, els adipòcits, els ossos i cartílag… fins les cèl·lules sanguínies. Deriva del mesènquima, que s’origina del mesoderma, i és molt abundant i està àmpliament distribuït per tot l’organisme.
Com que engloba una àmplia família de cèl·lules, les seves funcions són extenses, com: estructural (ossos, cartílag, lligaments, fàscies…), mitjà d’intercanvi i protecció (sang, cèl·lules sanguínies, immunitàries), emmagatzemament (adipòcits), etc.
En aquests apunts parlarem del teixit connectiu pròpiament dit, que es relaciona amb el teixit fibrós. A banda, descrits en propers capítols, parlarem del teixit connectiu especialitzat, com els ossos, el cartílag, la sang, etc.
El teixit connectiu pròpiament dit té una gran importància en la compartimentació i organització del nostre organisme. A part de la formació del esquelet, el teixit fibrós de les fàscies forma compartiments que organitza els espais interns, com els compartiments musculars o els espais per a les vies de conducció (vasos i nervis). A més, envolta els músculs des de les fibres, passant pel feix fins al músculs en conjunt. Aquests embolcalls es continuen amb els tendons o aponeurosis, que els serveixen d’inserció. També forma la càpsula fibrosa de les articulacions o els lligaments, la càpsula que envolta les bosses sinovials, entre d’altres.
Els dos components bàsic del teixit connectiu pròpiament dits són les cèl·lules i la matriu extracel·lular. Entre les primeres trobem els fibroblasts (els que estudiarem aquí), el miofibroblasts, adipòcits i mastòcits. Totes aquestes cèl·lules estan fixes als teixits, a diferència de les cèl·lules sanguínies que són mòbils.
Els fibroblasts són cèl·lules, en general, de forma allargada, metabòlicament actius, perquè són els encarregats de generar i mantenir la matriu extracel·lular que els envolta. Els fibròcits, en canvi, són menys actius.
La matriu extracel·lular, formada i mantinguda pels fibroblasts, és el medi en el que trobem les cèl·lules. Té dos components bàsics: la substància bàsica o fonamental i les fibres.
La substància bàsica té uns consistència de gel, donat que proteoglicans (enllaçats amb àcid hialurònic donaran agrecan) i glicoproteïnes (macromolècules amb baix percentatge de carbohidrats) retenen aigua i formen gels molt hidratats. Aquest teixit hidratat genera un ambient òptim que trobem en l’espai intersticial, el cartílag posseeix característiques mecàniques especials, etc. En canvi, en l’os, part d’aquesta matriu es mineralitza, tenint unes característiques pròpies.
Hi ha tres tipus de fibres a la matriu extracel·lular: col·làgena (la més important i amb diferents tipus), elàstica (proteïna elastina recoberta per fibrilina) i reticulars (fines xarxes). La col·làgena, formada per tropocol·lagen, és la principal fibra del teixit connectiu donat que és molt resistent a l’estirament. Es coneixen diferents tipus de col·làgena, entre les que cal destacar la més estesa, tipus I (dermis, vasos sanguinis, tendons, ossos, dentina, ciment…), també trobem tipus II ( cartílag hialí i elàstic), tipus III (les que formen les fibres reticulars) i així fins la VI. Les fibres elàstiques les trobem en zones extensibles i que han de recuperar la forma (elasticitat), com els vasos sanguinis, la dermis o els pulmons. El teixit reticular està format per col·làgena de tipus III i glicoproteïnes, essent molt útils per donar suport a les vies de conducció, als adipòcits, entre d’altres.
El teixit connectiu pròpiament dit es classifica en:
- Laxa. Hi ha més cèl·lules que fibres. Omple espais del cos just per sota la pell (subcutani), endomisi, sosté epitelis… En general, funció mecànica, transport, cicatrització i defensa.
- Dens. Moltes fibres i poques cèl·lules. Segons la direcció de les fibres:
- Irregular. Fibres en diferents direccions
- Regular. Fibres orientades cap a la tensió
- Elàstic dens regular. Les fibres de col·làgena es barregen amb elàstiques per permetre la extensibilitat i elasticitat en certs estructures, com el lligament gros de la columna vertebral.
- Reticular. Formada per fibres de col·làgena de tipus III, el trobem als sinusoides hepàtics, teixit adipós, medul·la òssia, ganglis limfàtics, melsa, múscul llis…
- Adipós. Format per adipòcits.
© Àlex Merí - Tots els drets reservats - Contactar
