Definició d' Anatomia
La paraula Anatomia prové del mot grec Anatenmein que significa "tornar a tallar", aquesta denominació fa referència al mètode d'estudi més repetit dins de la història de l'Anatomia, la Dissecció. En realitat, aquest últim vocable representa l'equivalent llatí del grec indicant la necessitat de tallar repetidament dins de l'organisme humà per a penetrar fins a la profunditat del mateix, reconeixent totes i cadascuna de les estructures que el componen, el seu aspecte, components i disposició.
L’objecte d’estudi de l'Anatomia és el coneixement de la forma en què està constituït el cos humà (Morfologia) considerant per a això l'estructura i funció de cadascun dels òrgans i la seva situació dinàmica dins del cicle vital humà.
Importància de l' Anatomia
El coneixement anatòmic és imprescindible per a comprendre tots els processos biològics que tenen lloc en l'organisme humà tant en situació de normalitat com en la patologia. Com a part de la Biologia i recolzada en fets d'observació i experimentació, ajuda a esclarir les lleis generals que regeixen els éssers vius.
Parts de l' Anatomia
Les diferents parts en què es divideix l'Anatomia depenen principalment del punt de vista emprat per al seu estudi. Des del punt de vista macroscòpic, l’anatomia que es pot estudiar a ull nu, podem trobar:
Sistemàtica o Descriptiva. Aquella part de l'Anatomia que estudia l'organisme humà per Sistemes i Aparells. Un Sistema és un conjunt d'òrgans similars especialitzats en una funció. Un Aparell és un conjunt d' òrgans de diferents tipus que contribueixen a realitzar una mateixa funció. Per exemple, un estudi sistemàtic de l’anatomia podria començar per l’esquelet, les articulacions, els músculs...
Topogràfica. Es dedica a l'estudi del cos humà per regions en les què poden confluir tot tipus d'òrgans i sistemes i les relacions que es produeixen entre les diferents estructures. Una manera típica de fer una descripció topogràfica és decriure el límits, continguts i relacions de les diferents estructures que hi trobem. L’anatomia seccional i tècniques per la imatge permeten també observar les diferents relacions entre estructures.
Funcional, quan s'estudien les diferents conseqüències de la forma dels òrgans i sistemes en la funció de cadascun d'ells, en relació directa amb la Fisiologia.
Clínica i Quirúrgica. Correspon amb els coneixements anatòmics que tenen transcendència per a la comprensió dels diferents processos patològics que afecten a l'organisme i el seu tractament mèdic i quirúrgic. Per exemple, un procediment sobre una lesió que ha de ser abordada tindrà que accedir per aquella zona que eviti estructures claus importants, aquest coneixement detallat de l’anatomia permet cercar les vies d’abordatge més segures.
Per altra banda, l’anatomia Microscòpica utilitza mitjans com el microscopi per a estudiar l'estructura del cos humà (la composició íntima de cadascun dels òrgans) que condiciona tant la seva forma com la seva funció (Histologia).
Mètodes d' estudi
Els principals mètodes per a l'estudi de l'Anatomia són, com en totes les ciències, l'observació detinguda de l'aspecte, forma, components, localització i funció de cadascun dels elements del cos humà i l'experimentació.
Aquesta observació, clàssicament, s'havia reduït a l'estudi mitjançant la Dissecció del cos humà cadàver i la seva reproducció en imatges bi o tridimensionals, dependent el suport de les mateixes de la tècnica de cada època. Les tècniques de diagnòstic per la imatge han permés un gran avanç en aquest camp descritiu sobre éssers vius, tant dins de la normalitat com patrons patològics i llurs relacions topogràfiques.
Antigament s'estudiava exclusivament el subjecte estàtic, no podent-se observar les diferents variacions de l'anatomia depenent de la dinàmica de l'individu viu; la tecnologia ha permès afegir noves possibilitats a l'estudi del cos humà incloent la possibilitat d'estudiar de forma indirecta els diferents òrgans en situacions dinàmiques, com per exemple la electromiografia, estudis biomecànics, etc.
La descripció de l’anatomia marca un estàndard anatòmic, és a dir, un model característic més usual de la disposició de les estructures. No obstant, hi ha que recordar que no hi ha dues persones igual i que moltes poden presentar desde petites a gran variacions anatòmiques que no tenen per què ser patològiques. Conèixer l’anatomia general és essecial però cap esperar qualsevol d’aquestes variants quan es realitza un estudi o exploració. La major part d’aquestes variants estan recollides en llibres especialitzats.
La nomenclatura anatòmica
La nomenclatura anatòmica està establerta per comités internacionals d’anatomistes i es publica en llatí (nomina anatomica) amb la seva versió en anglès. En castellà, la Sociedad Anatómica Española (SAE) ha estat la encarregada de fer la traducció al castellà i actualment és la que es va impossant a la majoria de llibres nous.
No obstant, la terminologia actual està viciada per les nomenclatures més antigues que encara es poden trobar en alguns llibres clàssics, la terminologia clínica que no sempre utilitza els termes adients i cert professorat que no s’actualitza. Això comporta a duplicitats dels termes, utilització d’epònims, etc., que poden comportar confusió a qui s’inicia en aquest camp.
En quant a la terminologia en català, tenim com a base dues obres, el Diccionari Enciclopèdic de Medicina d’Enciclopèdia Catalana i el Diccionari d’Anatomia del Termcat. Ambdós són intents importants per regular la terminologia anatòmica en català, malgrat el segon va sortir abans que la darrera Nomina anatomica.
Basant-nos en aquest dos llibres i la Nomina anatomica, intentarem proposar una nomenclatura que sigui clara i permeti la difusió d’aquest tipus de continguts en català.
© Àlex Merí - Tots els drets reservats - Contactar
