Anatòmic

(Estadi 5 i 6. Dies 7-17)

Durant aquest període, té lloc la implantació del blastocist en l'úter. El sinciciotrofoblast envaeix l'estroma endometrial i gradualment el blastocist s'inclou en l'endometri fixant-se a la capa endometrial pel seu pol embrionari.

A mesura que progressa la implantació, sorgeix una petita cavitat en el pol embrionari entre l'embrioblast i el trofoblast que es coneix com a cavitat amniòtica, la qual es troba recoberta de cèl·lules despreses del trofoblast (amnioblasts) que donen lloc a una membrana que recobreix aquesta cavitat i que es denomina amni, productora del líquid amniòtic.

A la vegada, l'embrioblast pateix diferents canvis morfològics que donen lloc a l'aparició d'una placa bilaminar aplanada de forma circular denominada disc embrionari. Aquest es troba format per dues capes:

Epiblast en continuïtat amb la cavitat amniòtica
Hipoblast des del que migren cèl·lules que rodegen la cavitat del blastocist i donen lloc a la membrana exocelòmica (membrana d´Heuser), formant el sac vitel·lí primari (cavitat exocelòmica) en substitució de la cavitat del blastocist.

Durant aquest procés, algunes cèl·lules, procedents de l'epiblast, migren entre el citotrofoblast i la membrana d’Heuser formant una tercera capa de coberta del sac vitel·lí denominada mesoderma extraembrionari.

Per una altra part, de forma simultània, apareixen en el sinciciotrofoblast, que s'ha anat introduint en l'estroma uterí, una sèrie d'espais denominats llacunes, que s'omplen d'una barreja de sang materna i secrecions de glàndules endometrials, formant un líquid nutritiu que passa cap al disc embrionari per difusió. A mesura que es van comunicant branques arterials i venoses de vasos sanguinis materns amb les llacunes sinciciotrofoblàstiques s'estableix la circulació sanguínia. Les llacunes es fusionen per a formar xarxes llacunars que constitueixen el primordi de l'espai intervillós de la placenta. Les cèl·lules del citotrofoblast proliferen i donen lloc a masses locals que s'estenen cap al sinciciofrofoblast i es denominen vellositats primàries.

Les cèl·lules del sincitiotrofoblast secretaran una hormona clau per evitar la degradació del cos luti i proporcionar nivells alts de LH, la gonadotropina coriònica humana, essencial per al manteniment de l’endometri i impedir la menstruació.

A mesura que ocorren aquests canvis en el trofoblast i l'endometri, augmenta el mesoderma extraembrionari, sorgint un teixit d' aspecte gelatinós conegut com a reticulum. En l'espessor d'aquest, apareixen espais aïllats que ràpidament es fusionen donant lloc a una gran cavitat denominada cavitat coriònica (celoma extraembrionari) que s'omple de líquid i rodeja l'amni i el sac vitel·lí, exceptuant el lloc on s' uneixen al còrion formant una tija.

El creixement d'aquesta cavitat dóna lloc a la disminució de la grandària del sac vitel·lí primari i es forma un segon sac vitel·lí més petit denominat simplement sac vitel·lí.

El celoma extraembrionari divideix el mesoderma extraembrionari en dues capes:

Mesoderma somàtic extraembrionari que recobreix l'amni
Mesoderma esplàncnic extraembrionari que rodeja el sac vitel·lí.

El mesoderma somàtic extraembrionari i les dues capes de trofoblast constitueixen la paret del sac coriònic.

L'embrió de 14 dies té encara la forma de disc embrionari bilaminar però les cèl·lules hipoblàstiques formen un àrea circular engrossida denominada placa precordal que assenyala el futur lloc de la boca i és un organitzador important de la regió del cap. Indica la regió cranial de l' embrió.